Mare meua! Fa anys que no escric en aquest blog. Hi he tornat per una casualitat sobrevinguda i hi veig que des de l'última entrada han passat quasi nou anys!!!
M'ha fet il·lusió rellegir el que vaig escriure fa temps, sobretot pel que conte de les meues filles. Li he reenviat una entrada a Aina de quan feia repòs, embarassada de Maria, la menuda. Amb el que hi conte, (converses amb ella quan era xicoteta, coses que féiem, etc.), s'hi ha vist totalment reflectida. Quina gràcia!
En vora deu anys, han passat moltíssimes coses. Esdeveniments que ens han afectat col·lectivament i individualment. Aina i Maria han deixat de ser xiquetes i són una adulta de 19 anys i una adolescent de 14, respectivament. Hem passat per diversos fets traumàtics, però que, a la fi, han desembocat en final feliç. Us n'aniré parlant... perquè, sí: he decidit reprendre l'escriptura quotidiana. Crec que em farà bé parlar de mi i de les coses que m'envolten, tant com a autoteràpia com per a deixar per a la posteritat el meu dietari. Açò fa una mica de vergonyeta, però... algú deu haver-hi d'ací a uns segles que s'interesse per la manera d'escriure i de viure dels que habitem el segle XXI, no? Bé, tot això si no fem esclafir el planeta, que en portem camí... Per això, crec que m'adreçaré a vosaltres, a les persones que em llegireu d'ací a cent, dos-cents o tres-cents anys!
Doncs, bé, dels anys passats, aniré fent-vos-en cinc cèntims. I, entremig, també us parlaré de la vida actual, de la meua i en general. Moltes coses no us les podreu creure...
Mamprenem, de nou, aquest dietari al febrer de l'any 2025. Anem!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada