7 de nov. 2012

Cinquanta ombres... decebedores!

Sí, ja sé què deveu estar pensant: aquesta babaua també ha caigut en la trilogia de les Cinquanta ombres de E. L. James. Doncs sí, què hi farem. Us faré un resum de com hi he arribat a caure.

Aquest estiu, el que ja hem passat, sempre escoltava en la ràdio, a la qual m'he aficionat bastant, l'anunci del llibre en què es deia allò que és el llibre del qual parla tothom, etc., etc. Jo no en tenia el més mínim interés, ja que estava llegint Jo confesso, de Jaume Cabré, un superllibre, literàriament, lingüísticament... en tots els aspectes. Alguna coneguda, amiga o familiar em va parlar de la trilogia, que l'estava llegint, que enganxava molt i que estava molt bé. Ací ja em va encuriosir una miqueta més... però jo tenia el meu superllibre!

Llavors, fa dues setmanes, quan el vaig acabar, em vaig plantejar el fet que no tenia cap lectura preparada després del Jo confesso, però amb tant de llibre que tinc a casa per llegir... No me'n compre cap i en paus! Ja miraré a vore què m'atrau del que tinc. Però, de sobte van començar a bombardejar-me amb les cinquanta ombres: que si està molt bé, que si té molt de morbo, que t'enganxa i no pots parar de llegir... Ah, i tot dones, és clar. No he trobat cap home que l'haja llegit! Això va ser fa dos dissabtes... i ho vaig tindre clar: ara mateix me'l compre per Internet en edició digital!!! Dit i fet, no podia esperar més!

Doncs bé, és cert! El primer volum enganxa moltíssim: és senzill, amb un ritme trepidant i amb una història, que, tot i que resulta poc creïble, és fàcil d'entendre, a l'estil d'una de Corín Tellado, vaja. I quan dic que és poc creïble em referisc sobretot al perfil dels personatges protagonistes: ell, Christian Grey, un jove de 27 anys, supermegamilionari, i superguapo, amb una empresa que no se sap molt bé a què es dedica, amb una infància terrible de maltractes i una adolescència marcada pel sadomasoquisme i que encara practica habitualment. Controlador, possessiu i gelós com ell a soles. Vaja... una vida apassionant tot i que és molt jove.

D'altra banda hi ha l'Ana, Anastasia Steel, una jove de 20, 21 o 22 anys (no ho tinc clar), que a l'edat que té encara és verge (?!?!?!?!), està apunt d'acabar la carrera de literatura i coneix aquest xic tan ben plantat i tan experimentat en el sexe. Ell la introdueix en aquest món del sadomasoquisme i del sexe, i ella es passa la vida preguntant-se si el complau, si li agrada, si la vol... És una pesada!!! Si la tinguera davant li pegaria!!!

Bé, doncs, tot i que he de confessar que aquest primer volum, per totes les coses passen, em va enganxar i només volia passar el dia llegint i llegint, ara que ja estic en el segon volum, el ritme s'ha aturat per complet, i es nota una voluntat de l'autora de voler portar el lector (o lectora) al terreny "nyonyo" (o vainilla, com diria ella) de la relació, tot i que continuen cardant tothora, amb tota mena de detalls.

Pel que fa a la manera com està escrit... hehe, és bastant fluix. I només em base, de moment, en la versió que estic llegint jo. M'agradaria poder llegir-ne la versió original per corroborar aquesta impressió i si puc ho faré, tot i que em costarà perquè la meua "english fluency" és bastant dolenta.

Bé, doncs, acabaré les cinquanta ombres... Us en seguiré informant!