12 de juny 2016

Clàudia and Aina's Recipe

This is a video that I recorded and edited for helping Clàudia and Aina. They had to do a project for their English class. Although there are some grammar and vocabulary mistakes, I think the video is good and they looked like a professional cooks!!! Really amazing!
I hope you like it.


8 de gen. 2014

Una altra escola és possible

Si teniu un parell d'horetes lliures no deixeu de mirar aquest documental: La educación prohibida. Aquest ens parla de la necessitat de fer un canvi radical i revolucionari en el tipus d'educació a què estem acostumats. Cal que obrim els ulls, que obrim la nostra perspectiva per una educació millor per als nostres fills. Una educació en què el centre siguen ells, els seus protagonistes reals. Fem que el fet d'anar a l'escola els resulte divertit, perquè aprenguen el que ells vulguen aprendre... Bé, mireu el vídeo. A mi m'ha encantat!


7 de nov. 2012

Cinquanta ombres... decebedores!

Sí, ja sé què deveu estar pensant: aquesta babaua també ha caigut en la trilogia de les Cinquanta ombres de E. L. James. Doncs sí, què hi farem. Us faré un resum de com hi he arribat a caure.

Aquest estiu, el que ja hem passat, sempre escoltava en la ràdio, a la qual m'he aficionat bastant, l'anunci del llibre en què es deia allò que és el llibre del qual parla tothom, etc., etc. Jo no en tenia el més mínim interés, ja que estava llegint Jo confesso, de Jaume Cabré, un superllibre, literàriament, lingüísticament... en tots els aspectes. Alguna coneguda, amiga o familiar em va parlar de la trilogia, que l'estava llegint, que enganxava molt i que estava molt bé. Ací ja em va encuriosir una miqueta més... però jo tenia el meu superllibre!

Llavors, fa dues setmanes, quan el vaig acabar, em vaig plantejar el fet que no tenia cap lectura preparada després del Jo confesso, però amb tant de llibre que tinc a casa per llegir... No me'n compre cap i en paus! Ja miraré a vore què m'atrau del que tinc. Però, de sobte van començar a bombardejar-me amb les cinquanta ombres: que si està molt bé, que si té molt de morbo, que t'enganxa i no pots parar de llegir... Ah, i tot dones, és clar. No he trobat cap home que l'haja llegit! Això va ser fa dos dissabtes... i ho vaig tindre clar: ara mateix me'l compre per Internet en edició digital!!! Dit i fet, no podia esperar més!

Doncs bé, és cert! El primer volum enganxa moltíssim: és senzill, amb un ritme trepidant i amb una història, que, tot i que resulta poc creïble, és fàcil d'entendre, a l'estil d'una de Corín Tellado, vaja. I quan dic que és poc creïble em referisc sobretot al perfil dels personatges protagonistes: ell, Christian Grey, un jove de 27 anys, supermegamilionari, i superguapo, amb una empresa que no se sap molt bé a què es dedica, amb una infància terrible de maltractes i una adolescència marcada pel sadomasoquisme i que encara practica habitualment. Controlador, possessiu i gelós com ell a soles. Vaja... una vida apassionant tot i que és molt jove.

D'altra banda hi ha l'Ana, Anastasia Steel, una jove de 20, 21 o 22 anys (no ho tinc clar), que a l'edat que té encara és verge (?!?!?!?!), està apunt d'acabar la carrera de literatura i coneix aquest xic tan ben plantat i tan experimentat en el sexe. Ell la introdueix en aquest món del sadomasoquisme i del sexe, i ella es passa la vida preguntant-se si el complau, si li agrada, si la vol... És una pesada!!! Si la tinguera davant li pegaria!!!

Bé, doncs, tot i que he de confessar que aquest primer volum, per totes les coses passen, em va enganxar i només volia passar el dia llegint i llegint, ara que ja estic en el segon volum, el ritme s'ha aturat per complet, i es nota una voluntat de l'autora de voler portar el lector (o lectora) al terreny "nyonyo" (o vainilla, com diria ella) de la relació, tot i que continuen cardant tothora, amb tota mena de detalls.

Pel que fa a la manera com està escrit... hehe, és bastant fluix. I només em base, de moment, en la versió que estic llegint jo. M'agradaria poder llegir-ne la versió original per corroborar aquesta impressió i si puc ho faré, tot i que em costarà perquè la meua "english fluency" és bastant dolenta.

Bé, doncs, acabaré les cinquanta ombres... Us en seguiré informant!

31 de des. 2011

Fem balanç

Hui, dia 31 de desembre, últim dia de l'any 2011, jo sí que faré allò de fer balanç i els propòsits d'esmena corresponents... Digueu-me tradicional i previsible, però jo sóc així, què hi farem? Al meu favor, diré que no ho faig perquè toque, ja que m'ix bastant natural. Pense que és perquè crec que ho faig cada dia, sobretot, allò dels propòsits d'esmena: que si cal que vaja més al gimnàs, a córrer, a nadar... millorar com a cuinera, com a mare, com a treballadora del sector editorial... Vaja, la meua vida és un intent perpetu de millorar!

Pel que fa al balanç de l'any, he de dir que no ha estat gens malament: vaig abaixar el sobrepés de l'embaràs d'una manera espectacular, vaig tornar a treballar amb la sorpresa que les coses estaven bastant més tranquil·les, les xiquetes es fan grans i Maria, més "bitxo"... Va vindre l'estiu i vam anar als Sanfermins i hi vam gaudir moltíssim amb Mikel i Natalia i la resta de la gent... vam estar al xalet on passàrem l'estiu dins l'aigua (sobretot, Aina!). Després vingué setembre i les xiquetes començaven un curs nou: Aina, primer de primària i Maria, l'escoleta als 10 mesos. Els aniversaris, la tardor, l'hivern, Nadal... Però sobretot, torna una data que sempre tindrem present i està molt relacionada amb el cap d'Any: el 30 de desembre. Una data que ara recordem però ja no ens espanta nji ens angoixa, perquè cada vegada està més lluny. El 30 de desembre de l'any 2009, s'ens va donar una segona oportunitat, i va ser l'últim dia d'una mala ratxa que va durar dos anys, si no m'equivoque. Després d'això, no podia ser que continuarem tenint tan mala sort... I així va ser: les coses van anar canviant a poc a poc, vingué Maria i recuperàrem la il·lusió durant el 2010. I el 2011 ens ha portat estabilitat.

Per tot això, per a nosaltres són molt importants els dies 30 de desembre i els celebrem quasi tant com si fóra l'últim dia de l'any, tot i que hui també ho celebrarem, amb barrets i antifaços, confetis i serpentines, tot com cal!
Lògicament, no vull ser egoista ni envejosa i al 2012 només voldria demanar que tot es quedara igual. No necessitem ni més diners dels que tenim, ni cotxes, ni més roba..., bé, d'això, una miqueta sí! :-) Només vull mantenir el que tinc i que, sobretot, les meues filles i la gent a qui estime tinguen el que necessiten. Això és el que demane.

I a vosaltres també us desitge el mateix: que el 2012 us porte allò que necessiteu. I si podeu obtenir alguna cosa extra, doncs millor!

Bon any!!!

21 de set. 2011

Nous cursos, nous cicles

Ha passat molt de temps des que vaig escriure l'última vegada... I no ha sigut per ganes, que n'he tingut moltes. Però si no he escrit ha estat perquè vam estar a la muntanya estiuejant, com tots els anys. Cosa que m'ha donat forces renovades, per a tornar al poble a encetar un nou curs i nous cicles.

El fet de treballar des de fa 10 anys en el sector editorial (amb anades i tornades) fa que la meua vida es plantege el cicle en forma de cursos, com a l'escola. Per a mi, els propòsits d'esmena, ja sabeu: anar al gimnàs i a la piscina, deixar els hidrats de carboni, plantejar-me altres estudis, reprendre l'anglés, etc., es dóna al setembre. I enguany no ha sigut diferent. Però, a més a més, hi ha dues dificultats amb què comptava (lògicament), però en les quals sóc primerissa i no sabia si sabria dur-les endavant i són el pas d'Aina al primer curs de primària i l'entrada de Maria al primer curs d'escoleta.

De segur que direu que sóc una exagerada, però de veritat que és una cosa que m'estressa bastant. D'una banda perquè Aina es fa gran i la veig madurar amb una rapidesa que no puc pair. I de l'altra, perquè quasi ha passat un any des que va nàixer Maria i també m'ha passat com un llamp!

Contràriament a altres persones, el pas del temps no em preocupa en mi mateixa: com he dit diverses vegades, a la cara em veig algunes arrugues que no veia abans, però, de moment, no em preocupa excessivament... en canvi, no vull que passe tan ràpid en les meues filles. Voldria gaudir amb glops menuts la seua infantesa i trobe que me l'estic empassant com si haguera tornat de córrer i em morira de set!!
És llei de vida, no? Això diuen... Així que ja tinc una cosa més a assumir. Però de veritat que em costa molt.

Després d'un estiu relaxat, de Sanfermins, de trobades amb amics, de banys a la piscina, de vesprades al sol, d'alguna estada a la platja, d'aniversari feliç, estones entranyables (i algunes, boges) amb la família... torna l'estrés. I amb l'estrés, l'ansietat... També cal assumir-la.
En fi... Tot passa.

2 d’abr. 2011

Dia Internacional del Llibre Infantil i Juvenil

Hui sembla un bon dia per a llegir poesia.

Alguns de vosaltres ja coneixeu el meu gust per la poesia infantil. No sé exactament des de quan el tinc, supose que des de sempre, però des que vaig començar a llegir-li poemes a Aina i vaig veure que li agradaven un muntó, em vaig atrevir a escriure'n.

Potser no deuen ser molt bons... tampoc els he dit a moltes persones que me'ls jutjaren, (de fet només me n'han llegit una mostra dues persones, i una d'elles és Vicent, a qui agraden moltíssim, clar... L'altra és la Viu, que tot i que hi és entesa, és amiga...) 

Tampoc no m'he presentat mai a cap certamen poètic... bé, de menuda vaig guanyar un premi literari amb un poema que val més oblidar... La qüestió és que m'agrada llegir i escriure poesia per als xiquets i les xiquetes. I com que avui se celebra el Dia Internacional del Llibre Infantil i Juvenil, he trobat adequat que els en dedicara una.

Ah, i de passada li donem la benvinguda a la primavera.
Espere que us agrade!

M’agrada la primavera

Tot ha canviat de color,
és amb més llum que mai.
Deixem enrere l’hivern
que la primavera ha arribat.

Els ocells canten i canten,
em desperten al matí.
I les papallones dansen
amb ales de color fi.

De vesprada allarga el dia,
al parc, hi juguem més temps.
En eixir a les cinc del col•le
ens ho passem d’allò més bé.

Traiem-nos els abrics,
ha arribat l’estació primera.
I digueu amb mi ben fort:
M’agrada la primavera!

Papallona, D'Ailsa Burrows.


Si us agrada la poesia infantil no deixeu d'entrar a aquest bloc: http://bibliopoemes.blogspot.com. De segur que us agradarà!