Fa dies que no escric, és cert. Però estic tan cansada, tan pesada... Els meus moments per a escriure, quan vaig començar, passaven per un avorriment extrem, quan havia de ser al llit tothora. Però ara no pare! I quan podria escriure que és a la nit, com ara, no me'n queden forces, m'adormiria dreta. I el cas és que després si estic massa hores al llit em fa mal tot el cos...
Ja tinc ganes que arribe el dia, tot i que estic una mica espantada per haver de passar una altra vegada pel mateix.
Tinc ganes de veure la cara de Maria i protegir-la, i acaronar-me-la. Esperem que vaja tot bé. El que haja de vindre després, de segur que ho superarem!