Fa temps que vaig voler encetar açò d'escriure a la xarxa, perquè em venia de gust plasmar els meus sentiments per tot el que va passar al setembre de 2008. Sí, va ser una època realment difícil: dos mesos de repòs a casa i dèsset dies a l'hospital es van convertir en un malson que no volia que es repetira mai més... i de moment, anem en aquest camí! Estic embarassada, de 10 setmanes i cinc dies i es torna a donar la mateixa situació, encara que pense que l'he agafada a temps. L'altra vegada no vaig saber parar a temps... amb l'excusa de la faena, no vaig voler agafar la baixa (ni que jo hi fóra imprescindible!), no vaig fer cas del que em deien i tot va derivar en la pèrdua d'un fetus immadur de 16 setmanes i un dia. Una experiència molt dura, us ho assegure. No vull que torne a passar... i encara que de vegades tinc baixades de moral per estar reclosa a casa, entre les quatre parets de la meua habitació, (la preferisc a l'hospital, de bon tros), intentaré ser forta. Aquesta vegada ho faré bé i usaré aquest quadern com a vàlvula d'escapament, perquè crec que ja ens han passat massa coses per a tindre una decepció més. Ens mereixem una alegria i faré el possible perquè al mes de novembre en tinguem una.
Mentrestant, si m'ho permets, escriuré...
1 comentari:
Molts ànims i que tot vaja bé.
Publica un comentari a l'entrada