De Cantacançons i altres coses

Hui, aprofitant que només hem tingut una extraescolar (la natació) i no hem hagut d'anar estressades a la classe del Grup de Dansa (o bolero, com en diem a l'Alcúdia), Aina i jo hem anat a la presentació que feia Dani Miquel dels seus llibres Cançons de l'oratge i El tio Pep se'n va a Muro, tots dos editats per Edicions del Bullent, dins la col·lecció "Contem i Cantem" que va encetar Paco Muñoz amb La Masereta. La col·lecció, de moment consta de set llibres adreçats a primers lectors, i tot i que la idea de lligar les cançons populars a la narració de contesno està malament, he de dir que els llibres, almenys els de Dani, que els tinc al davant, són fluixos pel que fa a la il·lustració. Algú ho havia de dir...

Doncs bé, la sessió de cantacançons de Dani a la Llibreria l'Esplai de l'Alcúdia ha sigut molt divertida. Hi havia un grapat de xiquets i xiquetes al·lucinats amb tot el desplegament d'instruments que hi portava. I he de dir que la tria de les cançons ha estat magnífica. 

Lògicament, amb el grapat de xiquets i xiquetes hi havia un grapat de mares i pares que acompanyaven els fills i filles, i la realitat és que no sabria dir qui ho ha passat millor: si les criatures o els seus progenitors! Dani, que a mi em sembla un mestre de l'entreteniment, sap molt bé fer que, alhora que els menuts s'ho passen d'allò més bé, els pares i mares que hi són també hi participen. Ens ha fet cantar, dir embarbussaments, ballar, alçar els braços... i amb tot això els nanos gaudeixen perquè no tenen cap tipus de vergonya, però nosaltres, els adults... ho féiem, però mirant els qui teníem al costat de reüll, fent eixe somriure nerviós... ha estat molt bé! Curta, però molt bé.

Aina s'ho passat genial, i fins i tot ella m'ha dit que havia durat molt poquet.

Després, en tornar a casa, hem recollit Maria i el pare i hem anat a fer una volteta per la Fira Agrícola (açò, a Guadassuar), que tot i que s'hi mostren essencialment eines i màquines per a treballar al camp, també hi ha d'altres coses, com embotits, saladures, cotxes, plantes... fins àguiles i mussols!

I el millor de tot: ens hem aturat un moment a fer la cerveseta i uns cacauets a la terrasseta de L'Espai.
Un matí de dissabte al qual li faltava una miqueta més de sol i de temperatura perquè fóra redó del tot.

Ara sí que podem dir que som a l'estiu de ple. Com he dit anteriorment, a mi sempre m'ha agradat la calor. Però estar embarassada quan en fa tantíssima és horrible. Ja és la tercera vegada que passe per aquesta situació, però aquesta és un poc insuportable i crec que ja sé quin pot ser-ne el motiu. És l'edat, he de ser realista: no és el mateix passar un embaràs als 28 anys que als 33 (cap als 34!). Es nota molt, perquè tot i que en el meu primer embaràs estava més o menys igual que ara, crec que ho aguantava molt millor... i això que vaig treballar durant els 9 mesos. Però vaja, és una cosa inherent al cos de la dona, supose.
En fi, doncs anem per la setmana 19 i tot va bé (i toque ferro!). Ja tinc ganes que arribe la setmana que ve. Aniré a fer-me l'ecografia de les 20 setmanes i veurem com va tot per ací dins. De la nena (perquè és una nena, us ho havia dit?) a banda de confiar que està bé he de dir que es mou moltíssim... o té singlot, que també podria ser. Normalment, quan estic acabant de menjar o quan estic gitada comença a fer els seus moviments, que potser a la vista d'una altra persona és complicat veure'ls, però jo els note i els veig. Aina diu que la seua germaneta serà futbolista. Això, o balladora de break dance!!!
Mentrestant, jo continue amb el meu pla lector. Ja he acabat la tercera part de Millenium; bé, ja en fa uns dies. No sabria dir quin dels tres llibres m'ha agradat més. La veritat és que els tres m'han enganxat bastant des del principi... Però, potser, el millor n'és el primer.
Tan bon punt el vaig acabar vaig començar Maletes perdudes, de Jordi Puntí, i m'està agradant força. No havia llegit mai res d'aquest autor i la veritat és que m'agrada la seua prosa lleugera i senzilla. A més, la història d'un home que va deixant fills repartits per Europa, em sembla original... Però encara m'agrada més la manera amb què ho conta. No sé, ja us diré com acaba... O millor, no!

Avui complisc la setmana 14. Que lents que passen els dies quan has d'estar tombada tot el sant dia! La veritat és que preferisc estar tombada ací que a l'hospital, les coses com són...

Fa dues setmanes que vaig acabar el segon volum de la trilogia Millenium i, a més a més, també n'he vist les dues pel·lícules... No hi ha color!!! Com és possible que siguen tan cutres d'inventar-se coses només per fer més lleugera la pel·lícula??? Això és el que han fet en la segona i m'ha semblat una autètica aberració!! Sempre esperes que les adaptacions cinematogràfiques de novel·les exitoses siguen més fluixes però és que aquesta ho és molt més del que jo esperava.

Ara he de comprar la tercera i última part d'aquesta trilogia i ja en tinc ganes de començar-la. També em ve molt de gust comprar-me'n un de Jordí Puntí (crec) que es diu Maletes perdudes. Crec que aquest també deu estar molt bé. Així que aprofitaré i amb l'ordinador, Internet i una targeta de crèdit me'ls compraré tots dos.

Mentrestant, m'ha fet ganes de rellegir el Tirant. De moment encara estic en la primera part, amb les aventures de Guillem de Varoic i les seues lliçons de cavalleria i destresa guerrera. A més, és un gust trobar-me notes al marge i remarques que vaig fer quan l'estudiàvem a la facultat amb Albert Hauf. Quines classes, mare meua!! Era tot un plaer escoltar-lo.
Doncs això, que de moment, crec que ja ho tinc tot... bé, excepte la mobilitat! Però ara, amb Internet, es pot dir que em falta molt poc per a arribar a la felicitat.

Mentre estic ací, tot el dia al llit, no faig una altra cosa que llegir, navegar per Internet, veure pel·lícules... i, de tant en tant, pensar en noves estratègies per poder alçar-m'hi, encara que no en funciona cap. Així és que de moment, m'he de quedar on sóc!

Doncs ahir, mentre navegava per les llibreries virtuals, em vaig recordar d'un llibre que vam llegir Aina i jo el cap de setmana passat. Des del començament del 2n trimestre, la mestra d'Aina els mana fer deures durant el cap de setmana: cal que llegim un conte (bé, el llig jo i Aina en mira els dibuixos) que ella els reparteix i hem de fer una activitat de comprensió lectora, de primer preguntant-li coses del llibre i després, Aina n'ha de dibuixar una escena.

Doncs bé, el cap de setmana passat li va tocar aquest llibre: La Laura i la panxa de la mare, de Baula.

Quina casualitat, sembla que la mestra sàpiga el que està passant!!! Perquè de fet, que jo estic embarassada, ho saben molt poques persones... Ni tan sols Aina ho sap! Salut, la mestra, va encertar de ple amb el llibre.

A Aina li va agradar molt, tot i que a l'hora de posar-se a dibuixar li costa una miqueta. De fet li vaig preguntar: "Quina és l'escena que t'ha agradat més?" I ella em va respondre: "La que tinga menys coses!". Normalment sol dibuixar la que li ha agradat més, però últimament se li fa costera amunt perquè el dibuix, de vegades, és una mica difícil. No li agrada massa dibuixar, o almenys li agrada dibuixar el que vol.

Finalment va dibuixar l'escena en què a Laura, la portaven a casa dels iaios i li va fer molta gràcia perquè la Laura plorava al cotxe, en la seua cadireta de xiqueta de cinc anys. Aina digué: "Jo no plore quan em porteu a ca la iaia!!", perquè ella adora la seua iaia.