Hui, dia 31 de desembre, últim dia de l'any 2011, jo sí que faré allò de fer balanç i els propòsits d'esmena corresponents... Digueu-me tradicional i previsible, però jo sóc així, què hi farem? Al meu favor, diré que no ho faig perquè toque, ja que m'ix bastant natural. Pense que és perquè crec que ho faig cada dia, sobretot, allò dels propòsits d'esmena: que si cal que vaja més al gimnàs, a córrer, a nadar... millorar com a cuinera, com a mare, com a treballadora del sector editorial... Vaja, la meua vida és un intent perpetu de millorar!
Pel que fa al balanç de l'any, he de dir que no ha estat gens malament: vaig abaixar el sobrepés de l'embaràs d'una manera espectacular, vaig tornar a treballar amb la sorpresa que les coses estaven bastant més tranquil·les, les xiquetes es fan grans i Maria, més "bitxo"... Va vindre l'estiu i vam anar als Sanfermins i hi vam gaudir moltíssim amb Mikel i Natalia i la resta de la gent... vam estar al xalet on passàrem l'estiu dins l'aigua (sobretot, Aina!). Després vingué setembre i les xiquetes començaven un curs nou: Aina, primer de primària i Maria, l'escoleta als 10 mesos. Els aniversaris, la tardor, l'hivern, Nadal... Però sobretot, torna una data que sempre tindrem present i està molt relacionada amb el cap d'Any: el 30 de desembre. Una data que ara recordem però ja no ens espanta nji ens angoixa, perquè cada vegada està més lluny. El 30 de desembre de l'any 2009, s'ens va donar una segona oportunitat, i va ser l'últim dia d'una mala ratxa que va durar dos anys, si no m'equivoque. Després d'això, no podia ser que continuarem tenint tan mala sort... I així va ser: les coses van anar canviant a poc a poc, vingué Maria i recuperàrem la il·lusió durant el 2010. I el 2011 ens ha portat estabilitat.
Per tot això, per a nosaltres són molt importants els dies 30 de desembre i els celebrem quasi tant com si fóra l'últim dia de l'any, tot i que hui també ho celebrarem, amb barrets i antifaços, confetis i serpentines, tot com cal!
Lògicament, no vull ser egoista ni envejosa i al 2012 només voldria demanar que tot es quedara igual. No necessitem ni més diners dels que tenim, ni cotxes, ni més roba..., bé, d'això, una miqueta sí! :-) Només vull mantenir el que tinc i que, sobretot, les meues filles i la gent a qui estime tinguen el que necessiten. Això és el que demane.
I a vosaltres també us desitge el mateix: que el 2012 us porte allò que necessiteu. I si podeu obtenir alguna cosa extra, doncs millor!
Bon any!!!
