Ara sí que podem dir que som a l'estiu de ple. Com he dit anteriorment, a mi sempre m'ha agradat la calor. Però estar embarassada quan en fa tantíssima és horrible. Ja és la tercera vegada que passe per aquesta situació, però aquesta és un poc insuportable i crec que ja sé quin pot ser-ne el motiu. És l'edat, he de ser realista: no és el mateix passar un embaràs als 28 anys que als 33 (cap als 34!). Es nota molt, perquè tot i que en el meu primer embaràs estava més o menys igual que ara, crec que ho aguantava molt millor... i això que vaig treballar durant els 9 mesos. Però vaja, és una cosa inherent al cos de la dona, supose.
En fi, doncs anem per la setmana 19 i tot va bé (i toque ferro!). Ja tinc ganes que arribe la setmana que ve. Aniré a fer-me l'ecografia de les 20 setmanes i veurem com va tot per ací dins. De la nena (perquè és una nena, us ho havia dit?) a banda de confiar que està bé he de dir que es mou moltíssim... o té singlot, que també podria ser. Normalment, quan estic acabant de menjar o quan estic gitada comença a fer els seus moviments, que potser a la vista d'una altra persona és complicat veure'ls, però jo els note i els veig. Aina diu que la seua germaneta serà futbolista. Això, o balladora de break dance!!!
Mentrestant, jo continue amb el meu pla lector. Ja he acabat la tercera part de Millenium; bé, ja en fa uns dies. No sabria dir quin dels tres llibres m'ha agradat més. La veritat és que els tres m'han enganxat bastant des del principi... Però, potser, el millor n'és el primer.
Tan bon punt el vaig acabar vaig començar Maletes perdudes, de Jordi Puntí, i m'està agradant força. No havia llegit mai res d'aquest autor i la veritat és que m'agrada la seua prosa lleugera i senzilla. A més, la història d'un home que va deixant fills repartits per Europa, em sembla original... Però encara m'agrada més la manera amb què ho conta. No sé, ja us diré com acaba... O millor, no!