He pensat que potser aquest seria un bon títol per a aquest bloc que hui comence a escriure, atés que d'alguna manera defineix tot el que sóc: dona, mare i treballadora, tres condicions que hui no són gaire fàcils de conciliar.
Com que hui comence una nova etapa en la meua vida després d'uns mesos difícils, he decidit que serà bonic començar un dietari en què puga escriure sense embuts sobre qualsevol tema, qualsevol angoixa, qualsevol preocupació.
De menuda vaig intentar unes quantes vegades començar un dietari, però realment se'm feia bastant difícil pel fet que llavors no em preocupava res i qualsevol problema que tinguera li'l podia explicar a ma mare. A més, la constància, segons per a quines coses fóra, no era un tret característic que jo tinguera.
La qüestió és que ara em cal escriure per a alliberar-me, per a denunciar qualsevol injustícia, per a recomanar llibres, música, pel·lícules, i parlar de la meua llengua, del meu país, del meu poble, de la meua filla...
Espere que els lectors i lectores m'entenguen i que puguen compartir amb mi les seues reflexions.
Endavant!
